Pesats!

Escriuré sobre un grup de facebook an es que me convidaren per unir-me, i m'hi vaig unir, però ho vaig fer per poder-hi escriure sa meva aportació dins es seu "muro"; ara ja he abandonat es grup. A mi me pareix genial que qualcú vulga reclamar i fer i divertir-se fent grups de facebook, me sembla collonut, emperò un que tenga com nom "Sa bandera de Mallorca no du castell!" ja ès autènticament ridícul.

I dic ridícul perquè es seu creador, un tal Dídac (traducció catalana de Diego, segons m'han informat), mos vol fer creure, segons sa foto identificativa de grup, en canvi, que s'estelada si que pertany a 

Senyeres dins s'Àtles d'en Cresques de 1375

Mallorca i que ès més "nostra" que sa que du castell! Posats a dir dois, els direm ben grossos, degué pensar es creador, que, després, se dedica a copiar articles d'en Bibiloni, aquell que negava s'existència des Regne de Mallorca amb arguments patètics.

Ès innegable que, com a territori conquistat p'en Jaume I d'Aragó, en formar part d'aquesta corona, compartírem sa mateixa senyera durant una època, emperò si ja l'any 1269 en Jaume I va donar un escut per sa Ciutat de Mallorca, que se va fer extensiu a la resta des regne, de forma posterior, ja comença es fet diferencial, confirmat posteriorment amb s'existència de senyeres quarterades, compartint ses barres i es castells es 4 espais disponibles a sa quarterada. Sa senyera que va atorgar el Rei Sanxo ès ja es fet principal de diferenciació amb sa senyera originària de sa Corona d'Aragó (només quatribarrada).

Me pareix molt lloable que el Sr. D. Martorell vulga reclamar que sa nostra senyera, en reincorporar-mos a sa Cristiandat amb sa conquista d'en Jaume I, sia sa quatribarrada, però amb un mínim de rigor històric. Amb rigor, perquè sa nostra senyera si que du castell, perquè ès sa nostra senyera atorgada p'en Jaume I i confirmada posteriorment, quand érem regne independent, pel Rei Sanxo en sa seva forma.

I lo que no pot pretendre el Sr. D. Martorell ès "colar-mos" s'estelada, bandera il.legal i que no representa per res es nostro sentiment de mallorquinitat. Se deu creure que som beneits o cecs, i ni una cosa ni s'altra, perquè qualsevol amb un mínim de coneixements sabrà que s'estelada no ès nostra, no mos representa ni la sentim com a representativa de Balears, i voler colar-la com si no res, ès d'autèntics manipuladors i tergiversadors. Però què en podem esperar de qualcú que s'ha posat com a foto identificativa de perfil de facebook una estelada. Seguim mostrant es llautó, Sr. D. Martorell? Es problema ès que es mallorquins no som beneits i mos ne temem quand qualcú se vol passar de llest, i vostè deu pretendre esser més intel.ligent que en Cresques en es seu Àtles, que ja representava s'escut de Balears amb barres i castelles de forma quarterada. Ridícul, Sr. D. Martorell, ès lo que ha fet voostè.

No vull xerrar sobre sa Tribarrada, perquè aquí no ès es moment, aquí tractam sobre s'intent manipulador de voler-mos colar una estelada il.legal i dictatorial.

Sa senyera mallorquina té molts de sigles d'existència i està representada a molts de llocs públics; s'informi vostè abans de voler fer-mos creure que s'estelada ès nostra. No faça més es ridícul, per favor. Deixin d'esser pesats.cat i mos deixin viure en pau, perquè això ès lo que són vostès: pesats.cat!

Elimini es grup i se retiri amb dignitat.

Gràcies.

Foto de perfil d'en Dídac Martorell; més clar, aigo.

Típic individu catalanista que se creu que som beneits.

Estelada a la vista i mapa dets inexistents PPCC a la 

dreta de sa foto. Típica estètica catalanista que ja no

mos empassam.

Foto o il.lustració des grup d'en D. Martorell. Primer esborra es castell de sa senyera actual, esborrant un des símbols diferenciadors de ses Balears respecte de ses altres senyeres.

I, després, inclou 2 elements típics catalanistes: s'estelada, il.legal i dictatorial, senyera inventada que no ès gens representativa de ses Balears, i un símbol representant una estelada vora sa frase final abaix de tot.

Realment s'ha d'esser manipulador i tergiversador, i mentider professional per voler-mos fer creure lo que no som.

Escut quarterat extret de sa web d'en Bibiloni, que fins i tot ha de reconèixer sa seva existència. S'afegeix aquest comentari: Escut històric de la ciutat de Palma i de l'antiga Universitat de la ciutat i REGNE de Mallorca.

Més clar, impossible, ciutat, universitat i REGNE.

Pesats, ja cansau.

Es tema xueta, cansats d'en Segura i na Forteza

Començaré per dir, per si de cas qualcú me vol calificar de racista o de nazi, 2 termes que avui en dia s'empren amb massa facilitat i sense raó molts de pics, que reconec lo molt que han hagut de patir es membres des col.lectiu xueta a ses Balears (no me fic a la resta del món).

Entenc que se'ls ha fet sa vida impossible i que han hagut de patir autèntiques barbaritats i atrocitats, i que, es jueus des quals provenen, són des primers mallorquins/baleàrics que habitaren aquestes Illes per mor de ses 2 diáspores, i que, com a tals, se mereixen tot tipus d'homenatges i respectes per part meva i de tots ets habitants balears. Sa web "memòria del carrer" defineix es xuetes com "els mallorquins, descendents dels judaïtzants processats i condemnats per la Inquisició a finals del segle XVII, que duen un dels quinze cognoms que s’han considerat descendents de jueus per part de la resta de la població de l’illa i que inicialment habiten, quasi exclusivament, la zona descrita del call menor". Concretament, aquests 15 "cognoms" (en bon mallorquí, llinatges) són: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valls, Valentí, Valleriola i Tarongí. Si vostè duu un d'aquests, estimat lector, sabrà que té ascendència xueta.

Esper que haja quedat clar: respecte absolut i homenatge, cap discriminació, i branca contra qui discrimini per raó de llinatge (si ès que encara se fa).

Fins aquí, lo positiu. Ara bé, trec això a rotllo d'un article d'en Miquel Segura a sa seva secció de s'Era a "Última Hora" (i deman disculpes perquè no sé quin dia d'aquesta setmana passada se va publicar), on demanava una estàtua o un homenatge an es xuetes de Mallorca o qualque cosa semblant (torn a demanar disculpes, de s'emprenyada en lletgir s'article no tenc memòria exacte de lo reclamat p'en M. Segura). Una altra xueta (com a xuetonarra se califica ella mateixa), ès na Conxa Forteza, pseudoperiodista i pseudointel.lectual, que també, cada pic que pot, tracta es tema xueta. I, a més a més, resulta que entre ells (segons m'han dit), hi ha polèmica (té nassos si resulta que ambdós escriuen a 2 diaris des Grup Serra).

Mirau, ja n'estic fart des tema xueta. A jo m'ès igual si qualcú nom Bonnín, Forteza, Valls o lo que vulga. M'importa "un pebrot", ès que jo no mir pes llinatges, jo mir si aquella persona que conec o que coneixia o que coneixeré, si me cau bé i si ès positiu per jo ser conegut/amic d'ell/a. Es seus llinatges me són igual. Es meus pares, mallorquí mun pare, alemanya mu mare, sempre m'han educat en es respecte i a no discriminar ningú per qualsevol raó, a esser educat i a oblidar actes passats. Mun pare ès "de poble" i es tema xueta mai li ha importat, i ,per lo que record des meus padrins, a ells tampoc. A mu mare, entenguent que sa mare i son pare visqueren s'Alemania nazi, essent es meu padrí tinent de sa Wehrmacht, es tema li era igual.
Es meus amics, sa majoria mallorquins, no en volen sebre res des tema xueta perquè passen olímpicament, i fins i tot, 2 d'ells, que nomen "Valls" i "Cortés" de llinatges, ni tan sols sabien que es llinatges que duen són xuetes!! De petit, en es poble, mai ningú feia comentaris, i xerram de fa uns 20 anys. Si per llavonces es tema ja estava superat, avui en dia, en ple S. XXI, any 2010, més encara.
Si ja està superat, no necessitam que 2 senyors, se posin en pla "guerracivilista" recordant-mos lo dolents que fórem es cristians vells matant, massacrant o cremant jueus i discriminant xuetes. Es tema està més que superat i oblidat, i suficients problemes tenim perquè aquestes 2 persones se dediquin a, aprofitant qualsevol excusa, a tractar es tema per recordar-mos lo dolents que som i lo malament que ho han passat ells, com si volguessen fer-mos mala consciència. Ja n'estam farts de sa memòria històrica (histèrica diria jo) com per haver de ressucitar temes ja oblidats i superats. Si aquestes 2 persones tenen complexos d'inferioritat, que vagin a un psicòleg i s'ho facin mirar, però que mos deixin en pau a la resta, per favor.
A jo no me provocaran mala consciència, pas des tema, no m'interessa, i a sa joventut d'avui en dia, moderna i tolerant, i també de cada dia més inculta, no els interessa tampoc.

A més, i ja aquí s'ha acabat sa meva paciència i es bon humor, vull aprofitar per deixar clar, que, apart de que pas des tema, vull que quedi clar a sa Sra. Forteza i an es Sr. Segura, que també estic una mica cansat des seu victimisme xueta. "Que si ho hem passat malament", "que si mos mereixem un homenatge", "que si una estàtua", "que si reviure s'assalt al Call de 1391", "que si sa Inquisició i ets actes de fe", etc. Ja basta!

Vos "sonen" llinatges com "Alomar" (derivat d'Omar), "Arabí", "Arrom", "Bibiloni", "Binimelis", "Bennàssar/Bennàsser", "Gamundí", "Homar/Omar", "Maimó/Maymó" (nom personal emprat per cristians i musulmans), "Massot/Massutí", "Melià" (nom amb ascendència àrab o germànica), "Melis", "Mesquida" o "Siquier" (encarregat de sa síquia, mot derivat de s'àrab saqiyah)?? Vos són coneguts?? Idò resulta que són llinatges d'ascendència/procedència musulmana/àrab. Heu sentit qualcú des portadors d'aquests llinatges demanant un homenatge o una estàtua per sa matança que patiren a Mdina Mayurqa per mans des forasters d'en Jaume I? (I no me valen ets actes electoralistes que promou es partit "Ciutadans") Heu sentit qualque procedent de musulmans clamar per ses injustícies patides dins es sigles XIII, XIV o XV? Jo no en conec cap. O n'heu sentit qualcú reclamar tornar a formar part de sa comunitat musulmana o tornar an es temps de sa dominació musulmana o tornar an es passat? Tampoc en conec cap (i tampoc me valen es musulmans moderns que demanen formar part o retornar a Al-Andalus, això són figues d'un altre paner, no ès es mateix tema). En coneixeu cap que clami contra s'edicte/decret d'expulsió des "moriscos" de principis des S. XVII promulgada pel Rei Felip III?? Perquè, oh casualitat, jo tampoc.
Serà que són millors patidors i entenen que allò que va passar ès millor oblidar-ho i seguir endavant i que som a una societat moderna, respectuosa, que ha superat complexes anteriors, que sap perdonar i oblidar i, repetesc seguir endavant.

Per tant, Sr. Segura i Sra. Forteza, basta ja, per favor, deixin es tema en pau, deixin es xuetes moderns viure en pau, deixin es cristians "vells" viure en pau, deixin an ets agnòstics i ateus viure en pau, amb temes que ja no tenen importància i que estan superats i oblidats. Si vostès tenen cap complexe o problema psicològic, s'ho facin mirar, per favor.

Aturin ja, per favor, els ho deman per favor.

Es gran canvi, sa gran mentida

Vull fer un homenatge a tots es meus ex-professors de Català que he tengut des de s'EGB fins COU. Els ho dedic a ells per mentiders o, simplement, per renegats i, possiblement, venuts. I no només ho dedic an es meus professors: pes vostros també ès un homenatge i heu podeu fer servir sense cap problema.

Ès una dedicatòria per ells, amb tot es meu amor i estimació: en el fons, me fan pena, molta pena, i per això els ho dedic amb "carinyo". Quí de noltros no ha sentit dir de ses seves boques "es Català està uniformitzat des d'en Pompeu Fabra"? Quí no ha sentit "es salat no té tradició escrita"? Quí no ha sentit dir "es Mallorquí no té gramàtiques ni diccionaris, els heu vist mai?"? Quí no ha sentit dir que "en Borja Moll va escriure sempre igual"? Quí? Segur que, en un 90% des casos, tots ho heu sentit dir des vostros professors de Català, segur.
Idò vaja aquesta sèrie de fotos dedicats a ells amb tota estimació. Professors de Català que he tengut des d'EGB fins COU: vos estim molt! Me feis pena per lo cecs que heu estat uns quants i per lo venuts/renegats que heu estat ets altres a canvi de tenir sa panxa plena!






Ses imatges són ben eloqüents: fins i tot en Borja Moll salant, n'Alcover, després de sa seva fuita des centralisme barceloní, salant un altre pic (i si no, mirau es seus articles a "L'Aurora" quand va tornar de Barcelona, deprimit i frustrat), valldemossines de principis des sigle XX, publicades a Barcelona, salant i usant ses formes baleàriques, es llibre de n'Andreu Morell, salant i emprant formes nostres, etc.
I això, que es "profes" de Català sempre me negaven s'existència de literatura en formes baleàriques!!! I ses que no he penjat: ses gramàtiques, ortografies i diccionaris des sigle XIX, que són ses més conegudes, o sa traducció des Quixot en Mallorquí de principis des S. XX, també ben coneguda. Aquí he "penjat" ses menys conegudes, ses més "amagades" i ses que, en el fons, tenen aquests punts que empram es gonelles "moderns" i que poden estar ben vigents avui en dia.

Jo me deman: per què està tot això amagat? Per què moos han enganat tant de temps? Per què mos segueixen enganant? Mos hem d'empagueir per emprar allò que sempre hem xerrat? Mos hem d'empagueir per escriure en un standard baleàric que permeti que es nostro parlar mil.lenari no se perdi? Per què en Borja Moll o s'autora de ses valldemossines canviaren sa seva forma d'escriure, desjectant allò que sempre havien xerrat, donant s'esquena an es poble baleàric? No ho entendrem mai!