S'Ajuntament de Palma mos envia a tots a....

... cagar. Sí, ès ben ver, subtilment, volent ficar un "standard" català, empra una paraula que en mallorquí de tota sa vida significa (i perdonau sa paraula) "cagar". No vos ho creis? Idò mirau s'entrada per "prémer" en es Diccionari CVB de n'Alcover:

PRÉMER v. || 1. tr. Estrènyer un cos entre dos o més que tendeixen a acostar-se i a fer minvar el volum d'aquell; cast. apretar, oprimir, prensar. Lo qual drach Èrcules premé envers terra ab la faxuguesa de la mà sua esquerra, Genebreda Cons. 218. Cauall qui no s'enclina en son anar sinó que prem la punta del peu derrere tan solament, MS Klag. segle XIV, 7. May haureu such | si no feneu | e no premeu | fort la taronja, Spill 5830. Aquella gran biga | que prem les olives dolç oli brollant, Proc. Olives 502. Leuar-les-has del foch e prem-les entre dos talladors, doc. a. 1568 (BSAL, viii, 118). Prémer una fogassa: estrènyer-la amb la mà, quan està dins el fogasser, per fer-ne escórrer el serigot. Prémer la bresca: estrènyer una bresca per fer-ne escórrer la mel.
|| 2. intr. Fer esforços per evacuar el ventre.
|| 3. intr., fig. Fer esforços desmesurats per aconseguir una cosa; cast. pujar.
Loc.—a) Què has de prémer?: es diu per manifestar que no es veu el motiu de fer esforços o d'intervenir en una cosa. «Convé que vagis a Madrid.—¿I què hi he de prémer, a Madrid?» (Mall., Men.). «Te regalaré aquesta cartera.—¿I què l'he de prémer, a sa cartera?» (Mall.).—b) Prem, i trauràs cera!: es diu irònicament a un que fa esforços excessius per una cosa que els altres consideren impossible o innecessària (Mall., Men.).

Està ben clar que es significat de "prémer", per sa foto que adjunt, no pot esser mai "estrenyer un cos entre dos per fer-lo minvar de tamany", perquè no volem fer "minvar" de tamany aquell botó, i tampoc pot esser "fer esforços desmesurats per aconseguir una cosa" ja que no en farem cap amb aquell botó, així que entendrem que s'Ajuntament vol que "facem esforços per evacuar el ventre", o sia, que mos envia a cagar directament (i repetesc que deman disculpes per esser tan grosser i groller).

Ara, fora bromes, si es nostros polítics tenguessen una mica d'enteniment i sapiguessen una mica de mallorquí d'aquell que parlaven es nostros pares i padrins, es mallorquí de tota sa vida, i no estiguessen pendents de voler-mos catalanitzar de forma tan obsessiva, haurien acceptat un mot més comprensible i més normal per sa gent mallorquina des carrer, com, per exemple, "pitjar". S'entrada de "pitjar" dins es Diccionari CVB ès:

PITJAR v. tr. o intr.
1. tr. Exercir una pressió sense cop sobre una cosa per tal de moure-la... ---- definició més lògica.

No sé si seria sa definició més adeqüada per "apretar", però com a mínim no significa "evacuar el ventre", ès dir, que mos enviïn a cagar. Mun pare, qualque pic, m'ha enviat a "prémer" i jo no sabia què significava. Ara sé que es "repunyeter" m'enviava a cagar. Com s'Ajuntament de Palma, amb sa diferència que si es polítics ja se'n riuen lo suficient de noltros, a més ara són uns grollers i maleducats.

Imprimir

Primer pas fet, ara fa falta es segon... Ahur ERC.

Llàstima que se degui a casos de corrupció i a una lluita per ocupar es sector de vots nacionalista a ses Illes Balears en pugna amb so PSM, però tenim una bona notícia que podem lletgir a "El Mundo": http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/18/baleares/1261128032.html

ERC dimite de todos sus cargos en Baleares y pide elecciones anticipadas

Bona notícia, es primer pas està fet. La dimisión más importante es la del conseller de Interior del Consell de Mallorca, Joan Lladó .... también han presentado su dimisión irrevocable este viernes otros cargos de la formación en las Islas. En el Govern, el director general de Innovación y Formación al Profesorado, Josep Serra y el gerente del Consorcio para el Fomento de la Lengua Catalana (COFUC), Jaume Payeras. En el Consell, la Secretaría Técnica de Interior, de Jaume Catalá; la Dirección General de Emergencias, de Ángel Sureda, y la Dirección de Función Pública, de Melcion Galmés. Finalmente, en el Ayuntamiento de Palma está el director general de Achivos, Bibliotecas y Patrimonio, Ferràn Taronjí.

Crida s'atenció es fet de que 2 càrrecs ocupaven llocs que tenen molt a voure amb sa progressiva catalanització de ses Balears: direcció de... "formació al professorat" i "gerent des COFUC". Què fan aquestes àrees en mans d'ERC? Si ès que qui no ho vol voure ès perquè no vol!!

Després d'aquesta boníssima notícia, des des meu blog anim a sa gent d'ERC a fer es segon pas: desaparèixer de Balears i anar-se'n a Catalunya. "De bon rollo" i sense cap mala intenció. ERC no hi pinta res a Balears. Un partit republicà i independentista català que no ha tengut ni es sants col**** de baratar es seu nom per ERIB (per exemple) sinó que ha mostrat una clara intenció des des primer dia: "venim aquí a catalanitzar-vos, a que torneu amb sa mare pàtria catalana" (noti'n ses "cometes").
Així que, un pic fet es primer pas, ara toca es segon: fugir de ses Balears, on no tenen res a fer, i tornar-se'n a Catalunya. Des d'aquí, jo els convid amablement a fer aquest pas, i si necessiten ajuda, amb molt de gust els ajudaré, i segur que, com jo, n'hi ha d'altres que ho faran.

Ahur, ERC.

Aquí, demostracions de lo que ha servit pes ciutadans baleàrics s'estància d'ERC a dins ses administracions de sa nostra autonomia i ses seves actuacions a Balears:

Es PSM mostrant es llautó, com sempre

Si quand mos hem queixat molts de pics, no només en aquest blog, sinó també quand estava amb en Mariano Bendito a Radiomania, pes fet que ací mai hem tengut un vertader, autèntic i lleial partit nacionalista, ès que ès ben ver. Es PSM ha mostrat es llautó ja molts de pics, però lo d'ara ja roça es ridícul i ès una demostració de gent que, realment, no tenen res a fer en tot lo dia que tenir "ocurrències genials".

(a sa foto, es salvadors de sa pàtria baleàrica)

Notícia a "El Mundo": http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/12/baleares/1260636374.html "Constituyen la plataforma a favor de las consultas populares en Baleares".
Molt bé, tot això pot estar molt bé, tot lo que sia millorar sa democràcia i convertir-la en una participació més directa des ciutadans pot estar molt bé si se regula de forma correcta. Sa notícia diu que "a partir de ahora la plataforma elaborará un plan de trabajo y se plantearán las iniciativas "prioritarias", para las que aún no hay fecha y entre las que se encuentran instar al Govern a que elabore un Proyecto de Ley que regule las consultas."

Ara bé, si lletgim una mica més sa notícia ès on vourem com es PSM pixa fora de test i a on mostra es llautó: "se abrirá un proceso de diálogo y colaboración con cargos electos municipales de los distintos territorios de los Països Catalans; respaldará las iniciativas que constituyan "un avance en el ejercicio del derecho a decidir"". Si ès que ja mos coneixem tots!! Pes PSM, una de ses iniciatives prioritàries són es "Països Catalans"!! No sa crisi turística que mos vé, no sa crisi de sa construcció, no sa falta de carreteres ni cinturons ni accessos a Palma, no sa crisi de feina en forma d'atur galopant, no no no, res d'aquestes beneitures insignificants... es dret a decidir (a decidir què, me deman jo), on se farà una plataforma de feina (triada per quí, com se compondrà, quí la compondrà, etc ja que no hi ha portavous ni des PP ni des PSOE, es 2 partir majoritaris a Balears), per triar ses iniciatives prioritàries (com si en una enquesta des CIS no se pogués sebre o demanant directament a amics i familiars o estant en es carrer en contacte amb sa gent que ès lo que hauria de fer un polític), i, ATENCIÓ! lo més important de tot, dialogar i col.laborar amb altres càrrecs electes des "Països Catalans". Quina cara més dura que tenen. Per això serveixen. Volen ficar com sia es referèndums d'autodeterminació que se fan ara a Catalunya (referèndums absolutament inútils perquè no tenen cap validesa ni efecte legal) a Balears, però per ficar-mos dins es "Països Catalans". No ja cercar autodeterminació pròpia, per noltros, no, què va, es baleàrics som massa estúpids per sebre-mos fer valer per noltros mateixos, hem d'anar de mà des catalans, des nostros "pares" o "germans majors" que mos defensaran sempre i no mos voldran cap mal (noti's es tò irònic, per favor).

No me creis? Idò acabau de lletgir sa notícia: "El documento indica que "los pueblos de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera, como nacionalidad histórica integrante de la cultura catalana..." i ací he acabat de lletgir per culpa de sa diarrea i es vòmits que m'han vengut de cop i sense trobar-me malament abans. Es PSM se pensa que som un bocinet de Catalunya, com sempre han pensat i mai deixaran de pensar. Mos tracten, en sèrio, de nins petits que hem d'anar de sa mà de qualcú. Segons ells, mos hem de separar d'Espanya però per formar part de Catalunya!! Separar-mos per, després, tornar-mos a integrar! On s'ha vist això?

A més, quina cultura catalana? Es pagesos de Balears són de cultura catalana? Ses possessions mallorquines són de fisonomia catalana? I sa forma de conreu? Per què es sistemes de cultiu àrabs si que se troben encara avui en dia a Mallorca i no a Catalunya? I es noms de pobles? I sa forma de xerrar? I sa botifarra amb faves, ès catalana o mallorquina? I es frit de Pasqua o sa mona de Pasqua, quina ès més nostra i quina se fa més a Catalunya? I ses sardanes o es ball "de bot"? I es tir amb fona? I es "tanmateix" o es "menfotisme", són característiques més nostres o de Catalunya? I sa gastronomia? I m'atur que es "totxo" seria infumable.

Mon pare me va donar una lliçó gratuïta fa molts d'anys: "on no n'hi ha, no en cerquis". Així que, on no hi ha lo que se suposa que hi ha d'haver, millor no esperar-ne més. I què esperau voltros de sa classe, no, classe no, casta política que tenim? No sé si mos ho mereixem o no, emperò fan ganes d'enviar-los a tots a porgar fum!

Però, clar, ès que m'empreny perquè vull, si ès que m'ho hauria d'haver imaginat: en Biel Barceló, secretari des PSM i portavou des Bloc per Mallorca, partit que ni arriba a representar ni un 10% de s'electorat, dins es seu blog, recolzant sa Diada catalanista de 31/12/2008: http://bielbarcelo.balearweb.net/post/62800 demostrant que es PSM no vol autodeterminació per Balears més que per entrar dins ets inexistents "Països Catalans".
I sí, dic inexistents, mirau si no me creis un mapamundi polític d'Europa publicat per s'ONU: http://www.un.org/Depts/Cartographic/map/profile/ece.pdf i voureu com no surten, no existeixen.

Poques vergonyes!

Imprimir

Què tenen en comú aquests 3 personatges i una única diferència?

Anem a jugar a un joc de trobar una diferència, ACTUAL I SUBSTANCIAL, entre aquests 3 personatges, des quals he posat ses fotos. Semblances n'hi han moltes, i diferències també, però n'hi ha una, bàsicament una, que ès sa que mos hauria de fer caure sa cara de vergonya perquè avui en dia encara tengui aquest "homenatge". Pensau que no entraré en detalls absoluts ni en especificacions concretes, ja que simplificaré moltíssim per arribar a una conclusió molt generalista.

Sa primera foto ès d'un personatge conegut com "Comte Rossi"; ès un personatge de sa Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, un italià conegut com "es lleó de Son Servera" o "Comte Rossi", de nom real Arconovaldo Bonacorsi. Va crear es cos feixista "Dragones de la Muerte" i mos va defensar des desembarcament republicà a sa cosa de llevant de Mallorca i de s'annexió a sa República Catalana o Estat Català, invasió realitzada pes tercer personatge (sa tercera foto), es capità Alberto Bayo. Aquí podeu lletgir ses actuacions i una mica d'història d'aquest sinistre personatge. Bàsicament, va venir de fora de Mallorca a reprimir i matar mallorquins (encara que es germans menorquins i eivissencs també els patiren).

Sa tercera foto ès sa d'un personatge que ja he introduït anteriorment: Capità Alberto Bayo, un altre personatge de sa Guerra Civil del 36. Aquest personatge va invaïr ses Illes Balears baix mandat de sa nefasta República Catalana o Estat Català (encara que es mandat anava desfressat de mandat de sa República Espanyola, però va venir des de Barcelona); només dir que va fracassar estrepitosament i que va provocar morts a Menorca, Eivissa i Mallorca d'una forma estúpida. Per sebre una mica més d'aquest personatge i sa "democràcia" (noti's s'ironia) que volia ajudar a instaurar a Ses Balears, dir-vos que va acabar es seus dies recolzant sa guerra d'en Fidel Castro a Cuba. Es cubans poden agrair an aquest senyor que encara avui en dia "disfrutin" de ses excel.lències des comunisme a sa seva illa. Bàsicament, un altre de "fora de Mallorca" que va venir a matar mallorquins.

Sa segona foto, i perdonau que no seguesqui cap ordre, ès sa d'en Ramón Berenguer III el Gran (enllaç a sa croada de 1114, no a sa figura d'en Berenguer), jo el "rebatetjaria" (disculpau s'invent de mot), com "l'Assassí" o "el Genocida" (ja que hi som) de mallorquins (i eivissencs). Aquest comte de Barcelona va acompanyar es pisans l'any 1114 per invaïr, saquetjar i destruir Mallorca (i Eivissa també va patir dit acte de "civilització", que no me vull oblidar des germans eivissencs), com a convidat des pisans i d'altres ciutats italianes i franceses.

Sa croada (tenia bula papal) va sorgir de sa ciutat de Pisa, no de Barcelona, va esser idea pisana, no catalana. S'enllaç de viquipèdia en català fa una errada monumental: diuen que es pisans (juntament amb sos altres participants) s'entrevistaren amb en Ramón Berenguer III perquè vengués amb ells a Ses Balears. Mentida. Ses naus croades-pisanes, per culpa des mal temps arribaren a ses platges de Barcelona per error i quand varen trepitjar ses platges volien començar sa guerra fins que es natius d'allà els digueren que allò no era Mallorca, que era Barcelona. Així, en Berenguer se va juntar a darrera hora amb sos pisans per venir a Mallorca. En resum, en Berenguer III, un altre de "fora de Mallorca" que va venir a matar mallorquins.

Fins ara lo que tenen en comú ès que es tres personatges vengueren de fora de Mallorca a matar mallorquins (i eivissencs i menorquins, en part, també). Amb això estam d'acord.

Sa diferència SUBSTANCIAL, sa bàsica ès que mentres es personatges primer i tercer no tenen cap carrer en es seu nom a Palma, a Ciutat, es segon personatge SÍ QUE EL TÉ. O sia, que en Berenguer III "el Genocida" que va causar un saqueig i que se va comportar com es pitjor assassí, que va entrar a sang i foc a Ciutat de Mallorca, que va matar, assassinar, saquetjar, tenyir amb sang, arrassar barris sencers de gent nativa, de mallorquins, de gent innocenta, TÉ UN CARRER EN ES SEU NOM.

Jo me deman: si ara volen derruir es monument "feixista" de Sa Faixina, si tenim tota aquesta discussió amb so monument al "Baleares", si estam amb això de sa memòria històrica, si feim revisió de sa nostra història, per què tenim un carrer, a Palma, a nom d'un genocida i assassí com en Ramón Berenguer III???? On són ara tots es partits nacionalistes i d'esquerres que fan revisions de noms de carrers feixistes, de monuments, que polititzen cementeris (Son Servera n'ès un exemple), etc, I QUE MANTENEN ES NOM D'UN CARRER A PALMA D'UN PERSONATGE MEDIEVAL, ASSASSÍ I GENOCIDA DEMOSTRAT??

Una aferrada.

PD. I entenc que pes catalanistes ha d'esser una humillació i una vergonya que es seu gentilici (catalanenses, catalanensis, catalanicus) aparesqui per primer pic a un llibre titulat "Liber Maiolichinus". Tranquils, vos entenc, però no passa res, deixau-ho estar, són coses de sa vida.

Imprimir

Justificacions històriques documentades sobre sa Tribarrada

Es 3 montatges de sa part esquerra estan fets p'en Toni dins es seu blog. Ses 2 fotos de sa part dreta són meves: sa primera (adalt) està feta en es Castell de Bellver per Octubre de l'any passat (a sa part amb tela, just damunt es "trono" voureu una reproducció tribarrada) i sa segona (abaix) ès una foto feta en es Castell de Foix, per s'Abril de 2007, i ès una moneda de l'any 1299 (voureu ses 3 barres més "fosques" i ses altres 4 més "dorades", escut des Comtat de Foix).

A una qüestió plantetjada per un lector habitual des blog d'en Toni Cantarellas aquest, investigador autèntic, des bons, des condrets, contesta (reproduesc així com està dins es seu blog, abans li he demanat permís "telefònicament", que no vull que vos penseu que penj coses aquí sense demanar permís; a més, sé que vol escriure un llibre sobre aquest tema i no vull xafar-li res, me sabria molt de greu. Ets afegitons meus aniran en lletra "cursiva" i coloretjada):

Sa Tribarrada parla per si mateixa: ès, tal vegada, una de ses banderes europees més antigues (apart de ses més antigues dins es seu gènero) amb una càrrega simbòlica tan evident, i per res fruit de l'atzar.

Ses intrigues des germà de nostro Senyor el bon Rei Jaume II, primer rei des nostro Regne Privatiu i independent (per molt que en Biel Bibiloni fiqui sa pota -perdonau sa castellanada- en un article des diari "Balears" de 20/09/2005 que el deixa retratat i on mostra es seu catalanista-antimallorquinista llautó), varen fer que Jaume cercàs sa protecció d'un senyor poderós per protegir sa part continental des regne, que era sa porció des regne que el Rei d'Aragó volia fer-se seva: mai va acceptar sa voluntat de son pare de tots dos, en Jaume I el Conquistador. Ja en vida, el Conquistador, va haver de canviar i refer vàries vegades es seu testament, per sa malcriança des seu fill (i perquè en Jaume I era un semental autèntic, no sabem encara sa quantitat de fills il.legítims que va tenir, i na Violant, que sabia com era es seu homo, també el va obligar a canviar testaments, perquè ella heu tenia clar: "un regne per cada fill" seu, no de ses altres). En principi, es Regne de València havia de formar part des Regne de Mallorca!

Aquí juga un paper fonamental en Ramón Llull, tutor des petit Jaume a Mallorca i futur senescal del rei. Com a persona de més confiança d'en Jaume II, li va aconsellar s'aliança amb sa casa de Foix, poderós comte amic del Rei de França. Així matava 2 aucells d'un tir: Lograva fer-se fort, i adoptava, per ses armes noves d'un regne nou, una bandera tribarrada, per accentuar ses diferències amb sa Casa d'Aragó, que en tenia quatre. Ses tres barres corresponen a sa casa de nostra primera Reina, n'Esclaramonda de Foix. Es castell sobre es blau del cel ès es de s'Almudaina, i sa porció de mar indica que es "caput regni", sa capital des regne, se troba a una illa (i no a Perpignan, com difonen es catalanistes per voler desvincular es reis de Mallorca de sa nostra illa; es reis de Mallorca no varen néixer a Mallorca, cap d'ells, emperò varen néixer a territoris que formaven part des regne -o futur regne-, per tant, eren igual de mallorquins com un nascut a Ciutat, que per qualque cosa eren Reis de Mallorca. Ses estàncies en es territoris continentals se deuen simplement per motius de major facilitat de comunicació amb altres territoris i per major comoditat de trasllat i viatge.)

Ès molt probable que es diseny de sa bandera fou des propi Ramón Llull. Sa bandera ja existia a sa part continental, però va esser el Rei Sanxo, qui, des de Montpeller, l'otorgà oficialment a ses illes. Curiosament, va esser es successor d'en Sanxo, nostro gran Senyor Jaume III, qui va haver de vendre sa part continental des regne per poder financiar s'intent de reconquistar ses illes, usurpades p'en Pere IV d'Aragó, resultant que, aquell, va esser assassinat i decapitat a sa Batalla de Lluchmajor (25/10/1349), davant es seu fill, que en aquell mateix moment se convertia en Jaume IV de Mallorques, i també, després d'haver estat empresonat (com si fos un animalot) a una gàbia a un castell, va intentar recuperar es seu regne, sense èxit (va arribar fins Sant Cugat del Vallès, en una guerra iniciada a l'any 1374 amb 6.000 mercenaris, de forma cruenta i venjativa, fent pagar lo que ell va haver de patir a Mallorca, amb s'assassinat de son pare, i es tancament a una gàbia). En Jaime IV ès es nostro gran "oblidat".

Sa bandera actual (part superior morada amb 4 barres a sa part inferior) se considera una "Brisura", ès a dir, una bandera falsa o modificada, una interpretació falsificada-modificada posteriorment (pensam que feta amb mala fe). Bastava amb reparar en sa nostra numismàtica per voure que sa bandera autonòmica havia d'esser sa tribarrada i no això ferest que tenim.

Toni Cantarellas

---------------------------------

Per part meva, poc a afegir. Jo no era cap "fan" de sa tribarrada. Molta gent me deia que això de sa tribarrada eren errades de s'època, quand s'heràldica no estava del tot desarrollada, quand ets escuts se pintaven amb 3, 4 o 5 barres i no havia res del tot establert. Jo sempre he estat "quatribarrat" (amb so castell damunt, no vos penseu res amb dolentia), emperò, darrerement, m'estic passant an es costat "tribarrat", ja que ses evidències comencen a esser moltes i molt ben documentades i ben fàcils de voure. Crec que no som s'únic que comença a tenir altra visió de sa tribarrada.

Ja vourem.

Imprimir

De sa premsa

Aquests són es valents que varen anar diumenge a fer una ofrena floral a s'obelisc des Camp de sa Batalla a Lluchmajor, per commemorar es 660 aniversari de sa mort (assassinat) des nostro Rei Jaume III i sa fí des Regne Privatiu de Mallorca.

Jo no hi vaig poder assistir per culpa d'una alèrgia molt greu que me va deixar dins es llit, diumenge, i afònic durant 2 dies. Vos puc ben assegurar que me va sebre molt de greu.

Només vull donar-li an en Toni Cantarellas sa meva enhorabona més sincera per lo que va poder organitzar en una semana i mitja escasa.

Per altra banda, on era es "Círculo Balear"? On? Se l'esperava? Tenia sa gran oportunitat de demostrar es seu balearisme de bon de veres; se demostra anant es 25/10/2009 a Lluchmajor a fer s'ofrena a s'obelisc que recorda sa batalla on va morir en Jaume III, no anant a oferir flors a sa Plaça d'Espanya cada 30 o 31 de Desembre per commemorar, ja que mos posam en aquest plà, una matança de mallorquins (sí, senyors, dia 31/12/1229 en Jaume I, un rei foraster, va matar mallorquins, moros, però tan o més mallorquins que vostès o jo) de fa 7 sigles.

Per prendre'n bona nota.

Sense comentaris, brutor política a Balears

Jo mai he estat d'aquest tipus de cartells, emperò avui heu he de penjar dins es meu blog, perquè tot comença ja a fer autèntic oi! Tot s'enfonsa, emperò ells viuen molt bé, 2 dies de dol i, au! demà ningú s'enrecordarà.

Imprimir

Pregau tots per s'ànima de Jaume III

Estimats baleàrics, estimats gonelles, estimats amants de Mallorca, avui ès un dia perquès estiguem tots units, perquè preguem tots, perquè recordem sa memòria de nostro Rei Jaume III, assassinat vilment per ses forces d'ocupació aragoneses, per un familiar (llunyà, emperò familiar ja que venen d'una mateix arbre) traidor, vil, dolent, recordat com un Rei dolent, venjatiu i injust (en Pere IV d'Aragó, conegut a Mallorca com Pere (I) l'Usurpador), a sa Batalla de Lluchmajor de 25/10/1349, quand nostro Rei Jaume III intentava recuperar ses seves possessions.

Recordarem que en Jaume III va haver de vendre possessions seves (Montpellier) per poder recuperar ses illes, imaginau-vos com mos estimava nostro gran Rei, que mos podria haver abandonat completament i viure tranquil an es Sud de França, però no, va vendre possessions continentals per recuperar-mos.

També aprofitarem per perdonar a tots aquells mallorquins (i no mallorquins) que traicionaren an es seu Rei Jaume III per ambicions polítques i dineràries, que se varen voure cegats pes regals, ofrenes i pactes que els-e va oferir en Pere IV d'Aragó a sa seva època. Vos perdonam. Avui ès un dia per estar units.

TUI MEMORES TUI

Per sa memòria des nostro Jaume III "El Temerari", VISCA ES REGNE DE MALLORCA!!

Imprimir

Diumenge 25/10/2009 a les 12:30 a Lluchmajor

Diumenge 25/10/2009 a les 12:30 tothom convocat a s'homenatge que se farà a Lluchmajor, davant es monument conmemoratiu de sa Batalla que va suposar sa mort i sa pèrdua definitives de'n Jaume III i es Regne de Mallorca, respectivament.

Quedau convocats tots per retre homenatge a es nostro Gran Rei i per vetllar una estona per sa desaparició trista, salvatge i traicionera des nostro regne.

Per si en voleu sebre més, un enllaç: Batalla de Lluchmajor

Una aferrada!

PD: se prendrà nota de qui no venga!

Imprimir

Fora assassins etarres fills de puta!!

No vos volem, fora de Mallorca, fora d'Espanya, fora del Món. No mereixeu que vos tractin com a persones, sou animals, no mereixeu cap respecte humà per lo que heu fet. Fora! Etarres fills d'una grandíssima puta!

I es polítics, què faran? Res de res, s'ompliran de paraules com que "s'estat de dret acabarà amb aquesta gent", "que se solidaritzen amb ses víctimes i es seus familiars", "que la fí d'ETA de cada dia ès més a prop", "que ses forces de seguretat actuaran amb mitjans democràtics i demostraran sa fortalesa de s'estat de dret i de sa democràcia", etc.

Mirau, perdonau-me, però en aquests moments, s'única forma de derrota d'ETA i de qualsevol terrorisme ès actuar de sa forma "Putin", sense contemplacions, ni democràcia ni estat de dret ni condemnes ni res, Putin way against terrorism.

I perdonau si qualcú s'ha sentit ofès.

Fills de puta!!

Imprimir

Com sempre, es beneits es que més paguen...

Com que mos prenen per beneits, sempre hem d'esser aquells que més pagam, amb s'excusa que som una comunitat rica. Rica? En què ho som? En explotació, en destrucció de territori, en preus altíssims, en pagament d'imposts, etc. En això som es més rics.

En aquest requadre podeu observar quin ès es nostro dèficit dins es conjunt de s'estat i com n'hi ha d'altres que sempre ploren i se queixen (Catalunya) que haurien de callar i anar a porgar fum.

Balears rep un 25% de fons inferior a sa mitja estatal, amb s'excusa que som rics, i paga un 27% per damunt sa mitja estatal, amb sa famosa excusa, i perdonau que me repetesqui tant, de que som riquíssims. Per això, quand es nacionalistes xerren d'expoli, ès que no hi ha arguments per contrarrestar-los, perquè, en aquest cas, tenen raó.

En canvi, Catalunya, sa gran ploradora, rep només un 3% inferior a sa mitja estatal, i en volen més, i més, i més, i paga un 21% per damunt de sa mitja estatal i vol pagar menys i menys i menys.

En resum, en quant a lo que rebem de s'estat, entre Balears i Catalunya hi ha un 22% de diferència (es 25% nostro pes 3% seu, inferiors a sa mitja) i en quant a lo que "pagam" a s'estat, hi ha un 6% de diferència (es 27% nostro pes 21% seu, superiors a sa mitja). Quina cara més dura i quina poca vergonya que tenen. I a més, s'atreveixen a demanar més i més....

Imprimir

A l'Alguer estimen es seu parlar i el cuiden

I sí, a l'Alguer estimen es seu dialecte, ès ver que li diuen "Català de l'Alguer" i reconeixen que s'Alguerès ès una modalitat des Català (com es nostros Mallorquí, Menorquí i Eivissenc, que són modalitats des Català, encara que mereixen esser una llengo com eren fins 1959), emperò allà s'ensenya sa seva modalitat.

N'hi ha de proves, i moltes. A internet està "penjat" s'Estatut de sa Ciutat de l'Alguer: http://www.ciutatdelalguer.it/statuto.pdf escrit en sa modalitat catalana de l'Alguer, o, simplement, Alguerès. "Lo Municipi de l'Alguer...", "estabilit", "populacions", "consultació", "ne" (per "en"), "servicis", "sous" (possessiu), "sues" (altre possessiu), "sigueran" (des verb "esser"), i moltes altres. O sia, s'Estatut de sa ciutat està escrit, no en català "standard", sinó en sa modalitat algueresa, en Alguerès. I què diu aquest estatut alguerès? Article 9.2:
2. En particular, se propon de donar suport a totes les iniciatives dirigides a la coneixença i a
l’ús de la llengua catalana en la variant algueresa.

I es nostro Estatut de sa CAIB? En Mallorquí o Menorquí o Eivissenc? Caaa! Pots pensar! Ni per casualitat! Com el trobam? Idò en Català "standard", alerta, que hem d'esser més catalanistes que es propis catalans. Això ès s'Estatut primer que vàrem tenir: http://web.parlamentib.es/RecursosWeb/DOCS/EstatutAutonomiaIB.pdf en Català "standard". Ni un article "salat", ni un "mos", ni res de res que mos identifiqui sa nostra "modalitat".

I quines classes donen a l'Alguer? Català "standard"? Català "barceloní"? Per lo que sembla, jo diria que, segons això http://www.comune.alghero.ss.it/corso_catalano/llicions.htm donen classes d'alguerès. Obrint es arxius "pdf" voureu que ensenyen sa variant algueresa, ells estimen lo seu i ensenyen lo seu. I a Balears? Idò cursos de "llengua catalana" standard, normatiu, centralista a més no poder, pur català aliè a lo que xerram a Balears. Basta amb participar a colque curs de sa conselleria o cursos de s'OCB, o voure com està escrita sa web des Govern o de s'OCB, pur standard. I això que es nostro estatut a s'article 35 mana estudiar i protegir ses modalitats illenques des Català. Quí ho cumpleix? Ningú!!

Vos sona això? http://www.comune.alghero.ss.it/corso_catalano/2003/13%20-%20verb2.pdf Es participi de verbs de moviment (i com verb auxiliar d'altres) ès es verb "esser", com se deia a Mallorca abans, "som vengut", "som anat", etc. Vos sona? I perquè allà s'ensenya això i no es standard pur i dur com aquí?

I sa web oficial de l'Alguer? En Català standard? En Català "barceloní"? No, en Alguerès: http://www.ciutatdelalguer.it/comune_alghero.htm. No pos sa web oficial de sa CAIB perquè ja vos ho deveu imaginar, Català pur i dur "standard".

Ès dir, que es baleàrics som beneits i no estimam lo nostro, mos hem deixat prendre es pèl, molts des nostros que tan mallorquins o menorquins se senten, són uns venuts i traïdors a ses Balears, tots aquells que deien defensar sa nostra llengo a sa transició, eren (i són) uns catalanistes venuts an es catalanisme més ferotge.

Vergonya, cavallers, vergonya....

Imprimir

S'ofensiva final ja ha començat: que Déu mos guard

S'ofensiva final des catalanisme va començar ja fa aproximadament un mes i mig: segons es blog de sa regidora de Cultura de s'Ajuntament de Palma (http://www.nanda.cat/post/50693), dia 8 de Mag diu literalment que "Avui s'han decretat 141 noms nous per al carrers de Palma. Alguns són denominacions per a vies noves (19), d'altres són traduccions al català o subsanació d'errors (54) i 68 corresponen a canvis de noms imposats pel franquisme."

S'ofensiva final des catalanisme contra Mallorca ha començat i ningú se n'ha temut, ha començat de forma sigilosa, com quand en Conrado se'n va anar un fi de setmana a Menorca per decidir es nom de sa llengo, o com quand varen canviar es noms de topònims antics, com de Lluch a Lluc o de Lluchmajor a Llucmajor, o de Mahó a Maó (quand tots sabem que sa "h" de Mahó ve perquè ès un derivat de "Magonna", i de "Magón", un dets integrants de sa família cartaginesa més important de tota sa història) i així molts noms més.

Es noms que han patit sa catalanització són aquells que encara duien s'article salat tan nostro que es catalanistes duen anys intentant fer desaparèixer per uniformar sa llengo i així conseguir que qualque dia no en quedi cap pista enlloc d'aquest article que tan els molesta i fa nosa. Per exemple, na "Fernanda" (com ès que no ha catalanitzat-normalitzat es seu nom??), mos senyala qualcuns d'aquests canvis. Amb s'excusa de sa memòria històrica, han aprofitat per llevar d'enmig s'article salat.

Vos pos uns exemples:

- carrer de s'aigo dolça -------------- carrer de l'aigua dolça

- carrer de s'Aranjassa -------------- carrer de l'Aranjassa

- passeig des Born ------------------ passeig del Born

- passeig del Born des Molinar ------ passeig del Born del Molinar

- carrer d'en Morey ---------------- carrer d'en Morei

- carrer del Puig de sa Talaia -------- carrer del Puig de la Talaia

- carrer de ses Salines -------------- carrer de les Salines

i més que no indicaré perquè n'hi ha més i no me vull extendre més. Anau an es blog de na "Fernanda" (??) i ho lletgiu.

Diu que han fet ses modificacions per:

1.- denominar vies noves - no té justificació perquè no són vies noves

2.- canvis de noms imposats pes franquisme - no hi ha res de franquista dins es noms d'es Born o s'Aranjassa

3.- traduccions al Català o subsanació d'errors - com?? O resulta que no ès Català s'article salat? Llavonces s'IEC de què va? O va errat? Quin error hi ha en escriure "Es Born"? A quin idioma tradueixen "Es Born"? Aaaah, ara ho entenc, resulta que na "Fernanda" (??) acaba de descubrir que es Mallorquí ès un idioma diferent des "Català", i resulta que som noltros es gonelles es secessionistes?!?!?!?! Emperò si ho ès ella!!!! Ella diu que han fet traduccions "al Català", ho reconeix ella dins es seu blog, per tant, tradueixen de Mallorquí a Català, per tant, deu esser que són llengos diferents, no? No crec que sia subsanació d'errors, perquè es mallorquins que varen escriure "es" per "el" o "s'" per "l'" o eren beneits o no entenien sa diferència entre sa lletra "s" i sa lletra "l", o devia esser que escrivien allò que havien après a ses gramàtiques que recollien s'article salat com oficial i culte sense cap problema, de forma natural??

Com se pot tenir tanta barra, cara dura, collons, etc de fer aquests canvis? Si està clar perquè serveixen partits com es Bloc o es PSM: per catalanitzar purament i per, definitivament, acabar amb ses restes de Mallorquí escrit (ja no dic es parlat) que queden arreu de s'illa.

Enhorabona, com deia en John Connor, "el día del juicio final ha empezado". I es mallorquins, què en feim? Res, es nostros culs seuen a sa cadira i contemplen sense fer res de res, tanmateix...

Tanmateix, tanmateix...

Imprimir

Perque es Balear no se perdi (per Balears Liberal)

Sí, ja sé que molts hauran pensat que això de “balear” no existeix. Que si mai ho hem dit així, que si no m'hi sent identificat, etc. Però, senyors, deixau-me que vos aclari que, primer, per economia d’espai, comprendran que si cada vegada he d'anotar “perquè es mallorquí, menorquí i eivissenc no se perdi”, consumesc es poc espai que permet sa premsa escrita, conseguint cansar-los amb tanta denominació evident; i segon, perquè és una paraula molt nostra, que n’Antoni Mª Alcover ja va deixar grabada per s’ història dins sa seva magna obra “Diccionari Català – Valencià – Balear”. Fins i tot, es “Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana” defineix “balear” com: “Denominació moderna aplicada al conjunt del català insular, integrat pels dialectes mallorquí, menorquí i eivissenc”
Llegitimada “científicament” sa denominació des Balear, a jo me provoca sa mateixa indignació que a molts de voltros comprobar com, un any darerra s’altre, des de que se va aprovar sa Llei de ‘Normalització Llingüística del català’ (1986), es nostro mallorquí, menorquí i eivissenc està essent relegat a s’àmbit familiar, per xerrar-ho dins ca nostra, amb sos amics o amb so nostro ca, però mai ho escoltarem dins una televisió pública, institució oficial o centre educatiu. Aquí només se xerra i ensenya un “català barceloní” que fa mal sentir entre es parlants mallorquins, menorquins i eivissencs. Es nostros fills, ets únics que poden mantenir viva sa nostra llengo, ja diuen “menjo, serveixo, sóc,” etc. Quina pena, no?
Què hem fet es ciutadans de Balears, per merèixer que sa llengo heretada des nostros pares i padrins hagi estat sustituida per un català estàndart, que res té que voure amb lo que xerram? Idò, haver permès que es dos grans partits polítics juntament amb sos nacionalistes minoritaris, no hagin fet res per emprar sa llengo balear, ses modalidats llingüístiques, tal com les denomina es nostro Estatut d’Autonomia. O, fins i tot, encara molt pitjor, enganar-mos diguent que aprovaven una normativa perquè no se perdi “lo nostro”, quand, en realidat, no apareix per enlloc, i sa nostra riquesa cultural i llingüística ha estat reduida a una “catalanitat” convertida en pedra angular, casi filosofal, alfa i omega des nostros destins. Una unidat de sa llengo devoradora que no queda plena amb so Balear, sinó que discrimina sa nostra, també, altra llengo co-oficial. Més ben dit, a sa gent que la xerra. Amb un únic objectiu: s’utilisació política de sa llengo. Resultat: ses llengos, que serveixen per unir, s’utilisen per dividir des de certs àmbits, molt ben subvencionats amb sos dobbers de tots, que tant mos costa guanyar.
Es proper 30 de maig a les 12h, en es Passeig des Born de Palma, tenim una oportunidat històrica. Ciutadans de diferents sectors socials i culturals, de diferent ideologia política, mos manifestarem, cívicament, en favor d’un bilingüisme en llibertat que no causa rebuig. Reclamant a qui tenen sa responsabilidat de govern, o la tendran dins un futur, que no volem que es mallorquí, menorquí i eivissenc se perdin. Mos veim es 30-M.

Jorge Campos Asensi

President
Círcol Balear

Imprimir

Com tenir 2 collons...

Part des discurs d'ahir a sa "Cadena Humana per la Llengua" (quina llengua? Seguiu amagant es nom de "la llengua" per sa qual feis manifestacions? Covards! Deixau d'enganar sa gent!) per part d'en Jaume Mateu, de s'OCB: cal reclamar als nostres polítics, als polítics de les Illes Balears, lleialtat absoluta i proclamada públicament tant als principis fonamentals continguts a l'Estatut d'Autonomia.

Sí, senyor, i tu? Jo, ciutadà anònim te reclam lleialtat absoluta i que la proclamis públicament an es nostro Estatut d'Autonomia, concretament cap a s'article 35 on se proclama "Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d'estudi i protecció...".

Jo me deman: ès s'OCB lleial a s'Estatut? Protegeix s'OCB ses "modalitats"? Estudia s'OCB ses modalitats? Té cap problema s'OCB a dir-li "Balear" a sa llengo que s'empra a ses Balears com denominació que aglutina ses denominacions particulars illenques? Empra ses modalitats illenques s'OCB? Ès "Balear" s'OCB o ès catalanista?

Teniu una cara més dura que ès formigó armat, platí iridiat i aquell material des qual està fet (adamantium) es cos d'aquell personatge de "X-Men" Wolverine!

Poquesvergonyes!

Imprimir

Coffee for the tongue

[modo irònic] Voldria dir-li a s'OCB que els don s'enhorabona per sa campanya "Cafè per la llengua", on fan una campanya per promoure sa llengo catalana a Mallorca, sí [modo irònic off].

Quina barra que tenen aquesta gent: quina "llengua" promouen? Està clar, aquell dialecte que en Batllori qualificava de "infame dialecto barceloní", ès dir, sa llengo estandaritzada i segons models catalànics centralistes i allunyats de tota forma baleàrica. Salar? Eks, això ès de pagesos! Dir "mos" per "ens"? Puaj, això ès de mallorquinarros. I molts exemples com aquests.

Emperò, lo que més gràcia fa ès que, per promoure aquest dialecte barceloní estandaritzat, han fet un vídeo que està penjat a youtube, exactament a http://www.youtube.com/watch?v=YCvKqRyVpqs on surten En Nadal i el "tio" i després altra gent xerrant (no parlant) diguent que fan cafès per sa llengo, perdó, per "la llengua", en un dialecte que jo diria que s'allunya molt d'aquell dialecte estandaritzat allunyat des nostro mallorquí de tota sa vida. Ès dir, fan servir gent que xerra Mallorquí per promoure es Català "standard".

Quina barra que tenen.

Exemples: a 0:18 "el tio" Nadal diu "Feim junts un cafè per sa llengo", enlloc de "fem junts un cafè per la llengua". Feim per fem, sa per la i llengo (record que llengo s'escriu des d'en R. Llull fins en Mossèn Alcover) per llengua. Clavat, senyors, clavat "al Català" nostro de tota sa vida, clavadíssim.

Més, a 0:25, en Nadalet nostro diu "Anim a tots a fer un cafè per sa nostra llengo", enlloc de "animO a tots a fer un cafè per la nostra llengua". S'oblida en Nadalet que en Català, s'ha d'afegir sa desinència "-o" a final de sa primera persona des present d'indicatiu, segons diu s'OCB, o com pregona sa mateixa OCB a sa seva web i es seus escrits. Nadal, fa pagès que no hagis après es Català com Déu mana, homo. Ja no dic lo de salar o dir llengo per llengua....

A 0:37, un homonet que se deu creure que ès molt graciós, però que està molt confós pes tema lingüístic, o, millor dit, clarament enganat per s'OCB i tants d'anys de catalanisme diu "meem si vos animau i anam a fer un cafè per sa llengo tots plegats". Brutal. Homonet nostro, en Català se diu "vejam si us animeu i anem a fer un cafè per la llengua tots plegats", homo, ja que voleu promoure es Català, "parleu" com Déu mana, que feis de pagès i quedau en ridícul. Meem per vejam, vos per us, animau per animeu, anam per aneu... buff, quin mal a sa vista. O serà que xerrau Mallorquí enlloc de Català? O serà que s'OCB s'oblida de cert article que expressa una obligació de promoure, estudiar i protegir ses "modalitats" illenques?

Seguim: a 0:44 2 senyores amb un senyor que fa cara de no pintar res a ca seva, idò (perdò, volia dir doncs) una d'elles diu "perquè sa nostra llengo no se perdi". Nooooooo, senyora meva, noooo, se diu "perquè la nostra llengua no es perdi". Salau, i això ès de pagesos, està mal vist, heu de lalar, i no se diu "se", s'ha de dir "es", enlloc de "se perdi", ès "es perdi". Doneta meva, així no podeu sortir de ca vostra.

A 0:52, junten 2 frases de 2 senyors, però me fa gràcia com acaba sa frase aquell senyor més major que va de blau llis, que diu "perquè mos unirà a molta gent". Senyor meu, on anau? No sabeu que dir "mos" ès de pagesos, ès informal, homo, que no vos han educat a ca vostra? S'ha de dir "perquè ENS unirà a molta gent"! Mos no, ens!! No vos enterau? Badau o què?

I a 0:58 un senyor (o al.lot) mos diu que "vos convid a fer un cafè per sa nostra llengua". Parcialment bé, diu llengua (ja era hora de no sentir mallorquinades), però la caga diguent "vos convid", ja que en Català ès "us convido". Jo me deman si s'OCB heu fa aposta o què, no ès normal voler promoure es Català standaritzat i treure tants mallorquinarros que diuen, això, mallorquinades. En què quedam? Català o Mallorquí? Senyors meus, què voleu?

Bé, després de mesclar ironia i mala llet a parts iguals, s'OCB, en un exercici lamentable de catalanisme, una OCB catalanitzada brutalment (enlloc de Obra Cultural Balear hauria d'esser Obra Cultural Catalanista o, millor, Obra Catalanista Balear), empra es dialecte mallorquí per promoure es dialecte barceloní català standaritzat.

I per quina raó s'OCB no s'atreveix a posar-li nom a sa llengo per sa qual hem de fer un cafè? Quina "llengua" ès? Es Swahili? Es Sard? S'Urdu? Jo no sé quina ès. Lo que sí sé ès que juguen amb sos sentiments de gent major (aquells que surten en es vídeo) que se creuen que fan qualque cosa pes Mallorquí i que, realment, lo que fan es acabar-liquidar es Mallorquí nostro, substituint-lo per un Català aliè i standaritzat que mos ès tan estrany que no en volem sebre res de res.

Molt bé! Enhorabona!

PD. En Nadalet, "s'espanyol", heu deu sebre això?
Imprimir

Torna "En bon Mallorquí"

En Mariano Bendito torna amb so seu programa, tot gràcies a s'ajuda d'en Carlos Delgado, batle de Calvià.

A partir d'ara, podrem disfrutar d'un programa crític, de sa consciència crítica de sa dreta mallorquina i balear, CADA DIMARS DE 13:00 A 14:00 A RADIO CALVIÀ, 107.4 FM, o a http://www.radiocalvia.com/ . Podeu pitjar damunt s'enllaç que hi ha dins aquest blog.

Tothom a participar i a formar part d'un regionalisme mallorquí sà i autèntic.

Imprimir

Campanada del Bàsquet Mallorca!

MELILLA 87: Fergerson (4), Juanma Ruiz (9), Diego Ciorciari (18), Caio Torres (8) i Víctor Cuthbert (16). Rafa Huertas (0), Southall (3), Jon Santamaría (3), Waleskowski (13), Héctor García (10) i Nacho Romero (3).

BÀSQUET MALLORCA 88: Alzamora (0), Jason Keep (11), Joan Riera (18), Tiedeman (17) i Jason Blair (13). Marc Blanch (9), Carles Bivià (9), Joan Sastre (6), Israel Pampín (2) i Orfila (3).

Parcials: 21-26, 20-18 (41-44). 23-22, 23-22 Àrbitres: Francisco J. Alfonso Castillo (Col. Canari) y Clemente López Martínez ( Col. Catalunya).

Gran partit i merescuda victòria del Bàsquet Mallorca a sa canxa des segon classificat a sa LEB, rival que, a s'anada, va guanyar es nostros de 20 punts de diferència. Durant tot es partit, es BM va comandar es marcador, amb diferències contínues de 6-7-8 punts, fins es final de partit, on per 3 pics, el Melilla se va posar per davant. An es final, amb 87-86 pes melillencs, es mallorquí Joan Riera va disposar de 2 tirs lliures per posar es 87-88 definitiu. Sa mà no li va tremolar i a sa darrera possessió, el Melilla va fallar.

Victòria inesperada i a seguir endavant.

Imprimir

Identificació de Catalunya i des catalans (I)

Anem a voure què era Catalunya en temps de sa Marca Hispànica i en temps d'en Jaume I per demostrar que ès impossible s'existència d'una "Corona catalano-aragonesa", d'una "Confederació catalano-aragonesa" o d'una "conquista catalana" de Mallorca a l'any 1229. Ès una feina fàcil i que duu aparellat s'ús de sa lògica més absoluta i es més comú des sentits.

Primer hem de destacar que no existeix cap consens sobre s'etimologia des termes "Catalunya" i "catalans". Uns creuen que vé des terme "Gotholandia", uns altres de sa paraula "castlanus" (aquells que ténen o fan castells), altres que es una derivació-malformació de sa denominació des poble des "lacetani"--catelani, etc. No hi ha cap unidat ni cap acord general sobre s'origen des nom "Catalunya" ni "catalans". Si que podem afirmar que es primer pic en que se vou escrita sa paraula "Catalania" i "catalanenses" ès dins es "Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus", sobre es fets de sa gent pisana dins es marc de sa conquista-saqueig de Mallorca feta entre 1114 i 1115, a sa qual va participar es Comte de Barcelona com a convidat des pisans. Emperò, allò que se diu "documentació antiga" sobre s'origen des nom, no existeix cap ni una, i reconec que ha d'esser molt humillant pes catalanistes que surti per primera vegada es nom de sa seva terra, com un nom geogràfic, i es gentilici d'aquella terra, a un llibre, primer, estranger, i, segon, sobre fets que trascorren a Mallorca.

Sa Catalunya actual se basa en s'existència de sa Marca Hispànica, grup de comtats creats per s'Imperi Carolingi i baix domini des francs, com un territori fronterer entre ses terres musulmanes i es regnes cristians europeus. Així, en ets Anals des regnes francs, de l'any 829, trobam "Comites marcae Hispanicae...." o "... marca Hispana constitutum..." i d'altres. Si mos fixam bé, fins i tot, perquè vegem que sa famosa "independència de facto" des comtes de sa Marca, després des saqueig de n'Almanzor que diuen sa majoria de professors i catedràtics que va aconseguir "Catalunya", ès falsa, "realment" falsa, podem lletgir dins es "Cantar del Mío Cid" que es comte de Barcelona, en aquella època (finals des S. XI) ès considerat un franc, "e sedién sobre los cavallos - vidieron la cuesta yuso - la fuerça de los francos -". Per tant, a finals des S. XI éren considerats com francs. A més, afegim una cita des llibre "Historia de los victoriosísimos antiguos Condes de Barcelona" de F. Diago de l'any 1603, a sa pàgina 255 en una edició conjunta on s'agrupen es 3 llibres, lletgim que sa forma de datació emprada en es comtat barceloní seguia ets anys de regnat carolingis-francs, així, "Y de allí a tres dias vista passó desta vida a la eterna (....) que fue el de veynte y seys del Reyno de Ludovico el menor, como lo he visto en el Archivo real de Barcelona en el primer libro grande de los feudos .....", per tant, sa costum de datar amb referències a s'Imperi Carolingi-Regne Franc, encara ès present dins es S. XII (en R. Berenguer IV morí l'any 1162).

A l'any 1137, en Ramir, Rei d'Aragó, firma un tractat amb en Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, pes qual "et ego Rex Ranimirus sim rex..... et in totis comitatibus tuis dunc mihi placuerit", ès dir, en Ramir, rei, serà rei... i en tots es comtats d'en Berenguer fins que ell vulga. Sense deixar de banda que això són unes condicions mig humillants p'en Berenguer, que ell acceptà firmar, lo que hem de fer ara ès mirar quins comtats perteneixien en Berenguer per aquella època i vourem que s'unió pactada en 1137 era una uniò entre Aragó i es comtats d'en Berenguer. Cronològicament, Rosselló s'uní a Barcelona en 1172, Pallars-Jussà en 1192, Urgell fins 1314, Ampúries fins 1325 i Pallars-Sobirà en 1491. Així, quina Catalunya podia existir en 1150, i, per tant, en 1229 (data de sa conquista de Mdina Mayurqa)? Però si Berenguer, per anar fins Aragó, havia de travessar comtats que no èren seus!!!

En Ramón Berenguer IV, en es seu epitafi, se declara "Dux ego de matre, rex coniuge, Marchio patre"; ès dir, "duc" per part de mare (sa mare era na Dolça de Provença), rei-príncep per matrimoni i pare de sa Marca. Per tant, en 1162 es nom de Marca encara se troba plenament vigent.

Quina "Confederació" pot existir, si a sa paraula "confederació" ja està implícit es terme "igualdat", quand en Berenguer acceptà unes condicions mig humillants an es pacte de 1137? Com se li pot dir corona "catalano-aragonesa", si es rei d'Aragó passa a tenir més propiedats a partir de 1137 de ses que ja tenia abans i ès rei de més territoris? Com mos poden enganar d'aquesta manera? Com se pot ensenyar a ses escoles, a nins, que en 1137 s'uniren Aragó i Catalunya o que a partir d'aquest fet neix una unió "catalano-aragonesa" posant es nom "català" primer" Com se pot tenir tan poca vergonya? Com se pot mentir així?

Imprimir

¡¡Esto es lo que defendéis, idiotas!!

Primero vuestro amigo el Muftí de Jerusalén "and friends":

Como podemos observar, la "créme de la créme" europea de la época, como la canción, amigos para siempre, foto de grupo y luego dialogando com ese gran amante de la paz y la concordia mundial, Adolfito. Encima, claro, en pleno fervor, hay que hacer un reconocimiento de tropa, y en pleno fervor, se saluda:

Brutal, aquí, los orgasmos debieron ser múltiples. El gran Muftí debía soñar con tener algún día un ejército de fieles seguidores y luchadores perfectos, creyentes todos, seguidores de una persona que les guíe hacie el islamismo perfecto.

Ese sueño; "e voilà!":

¿Ésto es lo que defendéis, estúpidos? A ver si os informáis antes, menos pañuelo palestino, menos allah akbar y menos pensar en hamás y hezbollah como amigos de la humanidad, idiotas, más que idiotas. Y no pongo fotos de ahorcamientos de homosexuales o apedreamientos de mujeres porque no quiero herir sensibilidades con según qué fotos.

Saludos.

Imprimir

Nova victòria del Bàsquet Mallorca

B. MALLORCA 89 - BEIRASAR ROSALÍA 85

BÀSQUET MALLORCA: Marc Blanch (13), Jason Keep (-), Joan Riera (15), Tyler Tiedeman (17) i Jason Blair (13) –cinc inicial - Albert Alzamora (7), Carles Bivià (16), Joan Sastre (-), Israel Pampín (8) i Jan Orfila (-). 14 de 15 en tirs lliures, 18 de 39 en tirs de 2 i 13 de 23 triples. 25 rebots (6 en atac), 17 pilotes perdudes i 19 faltes personals.

BEIRASAR ROSALÍA: Miguel Á. Montañana (14), Nana Ngueyep (17), Sandro Cebular (10), Georgios Dedas (16) i Kammron Taylor (15) –cinc inicial - Jordi Vallmajó (3), Xavier López (4) i Albert Fontet (6). 10 de 14 tirs lliures, 24 de 41 en tirs de 2 i 9 de 20 triples. 30 rebots (8 en atac), 21 pilotes perdudes i 20 faltes personals.

PARCIALS: 21-20, 42-33 –descans– 68-61 i 89-85 –final.

Poca història: el BM se va imposar an es coer de sa LEB i va posar distàncies amb un rival directe en sa lluita per sa permanència a sa LEB. Només va haver-hi una petita "penada"an es final, quand el Rosalia va conseguir un parcial de 4-15 que va fer passar una mica de pena an es públic mallorquí, però res sèrio.

Nova victòria i s'objectiu de permanència està més a prop, tots contents i a animar.

Imprimir

Artícul de'n J.F. Yarza a "Baleares Liberal"

http://www.balearesliberal.com/20090102-independentismo-o-sumision-al-quimerico-imperio.html?msg=p

¿INDEPENDENTISMO?, O SUMISIÓN AL QUIMÉRICO IMPERIO

No soy ni he sido castellanista ni españolista acérrimo. Nunca he hecho cursiladas, como las que ahora nos imponen los partidarios del “Imperi dels Països”, ni por una ideología ni por otra. Hice lo propio de mi edad en los años cincuenta, manifestarme con mis compañeros de facultad, por una utópica libertad, que el tiempo me ha demostrado que es puro ensueño.

Los mallorquines somos como somos y nadie tiene derecho a reconvertirnos en nada. Creo hablar en nombre de la mayoría de la población, porque hablando con la gente corriente es lo que dicen que piensan, pero dado su carácter y su falta de conocimientos para descubrir las mentiras vertidas por los colonialistas, no se atreven a decir que un pueblo es lo que quiere ser, no lo que le dicen sus pastores lo que ha de ser.

No se explica que los que no piensan igual, no se atrevan a contradecir a esa gente y a exigir una libertad de expresión y de convivencia, que no significa, en absoluto que desaparezca lo tradicional (?), pero que no se nos impongan usos y costumbres que nunca han sido nuestros. Mallorquines sí, por supuesto, pero tal como hemos sido siempre, sin dictaduras de un pueblo que participó en la invasión del reino de Aragón al frente del Bush del S XIII, nobles, burgueses, menestrales y dos obispos, y luego se fueron todos a su casa. Ahora vuelven porque nos necesitan, pero siempre tratándonos en tono menor.

Lo peor de todo es la pasividad, la falta de respuesta, ante esos niñatos “coco-lavados”, por los pastores y ayatolas, provenientes del “Principat”, o instruidos en él. No quedan libres de responsabilidad, miembros de la Iglesia, que como en Catalunya y Euskadi, son una Iglesia diferente, con la excusa de guardianes y defensores de la cultura. ¡Tan pequeño es su mundo y tanta su soberbia! Por lo visto no pertenecen a la catolicidad, que significa universalidad. Esta actitud no es nueva, data de hace muchos años, desde finales del S XIX. ¡Y pensar que Jesucristo fue crucificado, entre otros motivos, porque no satisfizo las ansias políticas de los judíos frente a Roma!

Para colmo, el número de personas con apellidos no catalanes, supera largamente a las que lo tienen de origen catalán. Y sobre todo, su origen en uno y otro caso, se pierde en la noche de los tiempos, por lo que son ya mallorquines de pura cepa. No debemos olvidar los malos tratos de Pedro III, de Pedro IV, a nuestro reino y el asesinato de Jaime III. Tampoco debe caer en el olvido de nuestra “memoria histórica”, las humillaciones de Juan I de Aragón, sus dictaduras con nuestros "Jurats", la nueva repoblación de la isla tras la epidemia de peste, por gentes de diversos lugares, no sólo de Catalunya en tiempos de Juan II.

Pero lo más grave y humillante, es la pretensión de engañarnos hablando y reivindicando Independencia de la o las Islas, cosa que tendría sentido y razón de ser, dado nuestro carácter, a que estamos separados de la Península y con una economía turística y abandono de campo e industria. No somos los únicos. Chipre, Malta, Andorra, Mónaco, Liechtenstein, gozan de su independencia, aunque tengan que importar hasta las lechugas para comer. Pero cuando yo hablaba de esto se me llamó PUTA FORASTER, por los del Bloc y PSM.

Queda claro pues, que independentismo para esos que gritan, insultan, queman retratos, y dicen ordinarieces, significa pertenecer, como colonia a los PAÍSOS CATALANS. También queda clarísimo que tanto da ser Provincia de España, como antes, como Colonia Catalana, como ahora. Pero el coste se ha triplicado, así como la “burrocracia”.

La noche de “Sant Antoni”, sonará una vez más la canción “Jo i un pastor…”. No me cansaré de repetir que esta canción NO ES MALLORQUINA, porque fue importada por un secretario del “Ajuntamente de Sa Pobla”, en los años cincuenta, catalán, por supuesto y se trata de “EL BALL DE SANT FERRIOL”, pueblo de Gerona. Los que ahora tienen entre 40 y 50 años creerán que es de toda la vida. De la suya sí, pero no de la de muchos otros que vivimos todavía, pasamos muchos años en Catalunya, sabemos hablar y escribir en “Estándar”, pero no nos sentimos miembros de su modelo político.

¿Por qué no nos dejáis en paz? ¿Por qué nos tratáis peor que lo hicieran los franquistas con los nacionalistas? No os atrevéis a hacer una consulta popular, porque sabéis que la perderíais. No vais a conseguir imponer nada por la fuerza. Quizá venzáis pero no convenceréis, como dijo Unamuno, el 12 de Octubre de 1936.

Para terminar decir que supongo habréis tenido unos orgasmos metafísicos, viendo lo que hoy han hecho vuestros amigos de ETA. Sois iguales. La futura Ley del Aborto me hace concebir grandes esperanzas, aunque sea contrario a ella. Mientras tanto los que vais de “senadores por la vida” (de “senar, o sea cenar”), en esta comedia de democracia que padecemos, donde se cambian programas, después de elecciones, para ir todos contra uno, tenéis el futuro asegurado. Otros debemos currar y cotizar 45 años.

Dios os guarde.

Imprimir